dimarts, 19 de gener del 2010

Ajuda a Haití

Per què hem de donar diners? Per què no els regalen el menjar, i l’aigua, i les medicines?
Això és el que em preguntava la meva filla d’onze anys quan li vaig dir que convenia donar diners per a ajudar les víctimes del terratrèmol d’Haití i que hi col·laborés d’alguna manera. El meu intent d’educar la seva solidaritat, d’altra banda prou desenvolupada, va topar amb la seva ingenuïtat d’un pragmatisme desarmant, com és molt sovint la ingenuïtat.
Això, per què no és de franc, el menjar, les medicines, el transport d’ajuda humanitària, d’unitats de rescat, d’unitats mèdiques? El material per a les tasques de desenrunament, de reconstrucció?
Sabem que la realitat no és tan senzilla, que els experts (metges, bombers, psicòlegs, tècnics) que ajuden han de viure i cobren un sou, que el voluntariat té els límits de la necessitat quotidiana, que darrere la producció d'aliments i material hi ha uns processos que donen feina a moltes famílies, que les relacions socials i econòmiques són complexes i que sense diners no es poden fer gaires coses. Sabem que calen diners. Donem-ne!
Però el pragmatisme de la meva filla posa altres preguntes sobre la taula:

per què hom té la impressió que l’ajuda individual i particular és sempre més forta i més intensa que el compromís polític i institucional?

hi ha un control efectiu del destí donat a les aportacions individuals?

sense necessitat de corrupció ni que ningú es fiqui els diners a la butxaca, hi ha un control del que cobren les companyies aèries (i del que aporten voluntàriament), les indústries alimentàries, la indústria farmacèutica? en algun lloc es deu comprar la llet i les medicines, oi? comprar? per què?
aquestes indústries, hi guanyen, com hi guanyarien en qualsevol altra transacció econòmica?

els intermediaris de tot aquest procés, els bancs, per exemple, i altres institucions, quina implicació hi tenen? quin tracte donen a aquestes transaccions? el de qualsevol altre client ?

Ha sorgit una iniciativa, a França, per demanar que es perdoni el deute extern del país. Tindrà el mateix ressò que la iniciativa popular que recull diners per a una ajuda immediata i puntual? Tindrà èxit?

Em sembla que la pregunta de la meva filla té difícil resposta.