Més propòsits (realitzables) per a l'any 2011

1) Invertir una quantitat en microcrèdits. La crisi continua donant beneficis als bancs, però els bancs han trobat l’excusa perfecta per no concedir crèdits a ningú, sobretot als que més necessiten una empenta per tirar endavant. Hi ha organitzacions especialitzades en petits crèdits a persones excloses del sistema bancari, persones que gràcies a dos mil o cinc mil euros tiren endavant un projecte i després retornen fidelment els diners. Aquestes organitzacions (Oikokredit n’és una) donen un màxim d’un dos per cent d’interès i tenen totes les garanties. Els diners que hi invertim són nostres i no els perdem ni regalem, i els podem recuperar igual com en un banc convencional, però serveixen perquè d’altres persones surtin de la pobresa i de l’exclusió social. No cal que hi invertim grans quantitats, poden ser uns estalvis de guardiola domèstica o una part de paga extra.

2) Fer algun donatiu a alguna organització en favor del desenvolupament, de solvència contrastada. Millor si el donatiu és regular i periòdic, però el propòsit ha de ser de fer-ne un com a mínim, ni que sigui una sola vegada. És important assegurar-se de la transparència dels objectius i procediments de l’ONG triada, a casa nostra, Intermon-Oxfam està exclosa de tota sospita, però també n’hi ha d’altres. Són també interessants els projectes que ajuden a la formació universitària de persones de països en vies de desenvolupament, perquè és la manera de donar la canya de pescar en comptes de regalar peixos.

3) Fer algun donatiu a organitzacions que treballen per a les persones en situació de pobresa a la nostra pròpia ciutat, Càritas per exemple. La crisi ha exagerat les necessitats també en el món desenvolupat. Fer algun donatiu al Banc dels Aliments, en diners o en espècie. Això ens porta al propòsit número 4.

4) Recuperar les velles màximes i normes sobre estalvi i malbaratament. Ara que està tan de moda la “cuina de l’àvia” com a sinònim de croquetes ben fetes i estofats amb gust, perquè no es recupera l’”esperit de l’àvia”? No malbaratar aliments, no comprar-ne més del compte i que es facin malbé, reciclar les sobres amb imaginació (la cuina de l’àvia és un munt de receptes de reciclat avant la lettre, des de les sopes i croquetes fins als cèlebres canalons), no deixar res al plat i sobretot no llançar el menjar.

5) D’acord amb aquest mateix esperit del tot s'aprofita, no malbaratar la roba, aprofitar-la i, sobretot, procurar que entri en un circuit d’aprofitament. Les botigues de segona mà són simpàtiques per adquirir-hi algunes peces (si són de segona mà són barates, si són vintage són caríssimes, les antiguitats són el reciclatge dels rics) i al nostre torn podem donar roba no per vendre sinó per aprofitar en parròquies, centres cívics, Càritas, etc. Roba en bon estat i neta, amb respecte. El mateix amb joguines, objectes electrònics, llibres, etc.

Propòsits de consum per al Cap d'Any

Tothom fa propòsits per Cap d'Any, que no es compleixen gairebé mai: deixar de fumar, aprimar-se, aprendre idiomes...Enceto aquí un llistat de possibles propòsits que sí que es poden complir, si es vol, i els primers són relacionats amb el consum quotidià.

Hem pensat en el nostre poder com a consumidors? alguna vegada, quan una empresa ha fet algun gest marcadament hostil a la ciutadania, el boicot general l’ha fet rectificar, com va passar amb una coneguda marca de llet fa uns anys. Si exercim amb responsabilitat el nostre poder com a consumidors, podríem canviar moltes coses. Uns quants exemples, com a propòsit de Cap d’Any.

1) Comprar productes de comerç just més sovint, per exemple, cafè. Ara n’hi ha a molts supermercats, a mercats populars, a botigues de comerç responsable, i fins i tot hi ha alguna empresa catalana que en comercialitza de molta qualitat. No podem canviar tot el món, però podem canviar la vida de moltes persones amb un hàbit quotidià.

2) Separar els residus cada dia i trobar fórmules imaginatives per no generar-ne més: comprar garrafes i omplir ampolles, no comprar productes envasats en safates de plàstic ni deixar que ens ho envasin a la peixateria, reutilitzar el paper de diari com a protecció a l’hora de fregar, com es feia abans, o per als residus de les mascotes domèstiques...

3) Evitar que ens posin bosses de plàstic en qualsevol botiga: anar a comprar amb carro o cabàs, portar sempre una bossa plegable a sobre i demanar que ens donin el producte sense bossa. Aquest costum és habitual en els grans magatzems alemanys des de fa molts anys, aquí es fa en alguns supermercats, però encara no ho fomenten els grans magatzems espanyols per excel•lència.

4) Vigilar què comprem i on, reclamar els nostres drets, però també els processos de fabricació i la procedència. Rebutjar qualsevol producte en què sospitem que es vulnerin els drets humans.

5) Comprar productes locals i afavorir el comerç de proximitat i les botigues amb bon tracte entre persones i clients. Potser no serà el més barat del mercat, però uns pocs cèntims de diferència poden canviar moltes coses del nostre voltant.