Llei de Cinema

Ara les distribuïdores s'esquincen les vestidures perquè hi ha un projecte de llei que pretén que la meitat de les pel·lícules s'exhibeixin a Catalunya en català. La meitat, no totes. I a Catalunya, no a Alaska (ni a Madrid). I es vaticina la pèrdua de llocs de treball, i dos partits polítics (els de sempre) ja han preparat un munt de recursos.
Que potser això impedirà que qui ho vulgui veure en castellà ho vegi?
Que potser obligarà els qui volen veure cinema en castellà que vagin a l'altra punta de Barcelona, en un o dos (només) cinemes introbables i mal comunicats, com passa ara amb les pel·lícules en català?
Més cinema en català i més hi aniré jo i hi portaré la meva filla. I més cinema sense doblar a cap llengua, i més cultes que serem tots, com en països europeus que per manca de pressupost o per política no han doblat res gairebé mai (Grècia, per exemple).
Perquè tothom està d'acord que s'ha de millorar el coneixement de llengües estrangeres. Anglès a l'escola, assignatures en anglès, màsters en anglès...anglès a la sopa. Molt bé.
Què passaria si es fes una llei que obligués a exhibir la meitat de les pel·lícules en versió original? No hi hauria esgarips? els cinemes no tindrien por de perdre públic i en conseqüència llocs de treball? O, en nom de l'omnipotent anglès, tothom hi faria reverència?
Una mesura d'impuls al cinema en versió original seria molt beneficiosa per a la cultura de la societat. Però aquí ja no s'hi fica ningú.
En canvi, contra la normalitat d'una llengua a la seva terra, s'hi fica tothom.
Voleu conservar (i augmentar) llocs de treball? molt senzill. Proposo una acció pacífica: no aneu a veure pel·lícules doblades al castellà.
Aneu a veure totes les pel·lícules doblades al català, porteu-hi amics, familiars i veïns i si cal veieu dues vegades la pel·lícula.
Si el mercat mana, el mercat som nosaltres, pensem-ho.