Vostè robaria si tingués l’absoluta seguretat que ningú no ho sabria?
Van fer aquesta pregunta en un programa de televisió a què em van convidar. L’enquesta va donar un 87% de respostes negatives. El mal d’aquestes preguntes és que ja se sap quina és la resposta bona, i la resposta autèntica, la de la realitat si es donés la condició, no la pot saber ningú, en primer lloc, perquè una cosa és la teoria de la pregunta i l’altra la realitat i els seus condicionants i, en segon lloc, perquè, pel mateix fet de fer la pregunta, ja hi ha dues persones que ho saben, el que ho pregunta i el que respon.
Van fer aquesta pregunta en un programa de televisió a què em van convidar. L’enquesta va donar un 87% de respostes negatives. El mal d’aquestes preguntes és que ja se sap quina és la resposta bona, i la resposta autèntica, la de la realitat si es donés la condició, no la pot saber ningú, en primer lloc, perquè una cosa és la teoria de la pregunta i l’altra la realitat i els seus condicionants i, en segon lloc, perquè, pel mateix fet de fer la pregunta, ja hi ha dues persones que ho saben, el que ho pregunta i el que respon.
L’ètica de les nostres actuacions depèn del públic?
A mi se m’acut una altra pregunta.
Vostè faria un favor a algú, encara que li costés un esforç, si tingués l’absoluta seguretat que mai ningú no ho sabria, tampoc l’interessat?
segurament la resposta també seria afirmativa, amb els mateixos condicionants que en el cas anterior. I segurament seria igualment discutible.
Entrades
3 comentaris:
Possiblement sí que l'ètica de la majoria està supeditada al públic. Quan algú es troba un sobre amb 1000 euros i el retorna al seu propietari, sol ser notícia a la premsa.
Així es dedueix que a la primera pregunta, la resposta autèntica és que sí que robaríem si ningú no ho sapigués.
Per tant, hi ha una desconfiança intrínseca en l'ésser humà.
No m'agrada gaire!
Si, hi ha una desconfiança intrínseca en l'ésser humà, també entre aquells que acostumem a buscar-li el costat positiu a tot plegat. I no, no m'agrada gaire ni m'atreveixo a anar més a fons.
Si m'ho permets però, una pregunta com aquesta formulada en un programa com aquell està fora de context, perquè està desnaturalitzada, perquè es frívola i perquè ja saben la resposta. Periodísticament em sembla pobre, humanament ridícul. No acabo d'entendre perquè aquest programes necessiten alimentar la part més visceral de l'espectador, quan el que realment interessa és arribar a fons en el tema (en aquest cas el Sr Millet). Suposo que és una qüestió de quota de pantalla.
Publica un comentari a l'entrada