Excuses de mal pagador

Al final, la culpa de tota la crisi la tindrà el català. De tot. Perquè els problemes econòmics del cinema, de la manca de públic, de l’evolució de la tecnologia digital, de tot el sector, resulta que els causa el fet que les pel·lícules estiguin doblades a la llengua pròpia del país, un país que mai no s’ha queixat que el prenguin per tan inculte que li han de doblar les pel·lícules.

I si les Universitats a Catalunya no tenen prou demanda, és per culpa del català, perquè ves qui vindrà a estudiar aquí llicenciatures que es donen parcialment (molt parcialment) en català, podent-ho fer en països on s’estudia en alemany o italià. I si no estan prou amunt en els rànquings internacionals, és per culpa del català, perquè a Catalunya volen demanar que el professorat entengui el català, cosa que només deuen saber fer els mediocres. Perquè el professorat mediocre que hi ha ho és en castellà o anglès, i així la mediocritat no es nota tant, deu ser perquè n’hi ha més.

Estic esperant que la crisi de llocs de treball també sigui culpa del català. O la pluja. O la nevada. Perquè ja començo a ensumar-me que els incendis també són culpa del català i els residus nuclears, també.

A algú se li acudirà que un país té dret a la seva llengua pròpia i que la cultura, l’administració i la justícia facin servir normalment aquesta llengua? I que això no és excusa per als problemes i defectes de tots els sistemes?