Incendis i polítics

No he seguit gaire la comissió parlamentària d'investigació sobre l'incendi de l'Horta de St. Joan. Però el que he vist en directe per la televisió m'ha suggerit dues coses:

1) que el que mata és el foc, es digui el que es digui. I l'incendi, probablement, va ser provocat, o sigui, que té uns responsables humans (altament irresponsables, inconscients), però si no ho fos, seria foc igualment. Contra l'aliança del foc i el vent no és fàcil de fer res i sembla que aquest foc va ser espantós. Per molts recursos tècnics (que no devien ser suficients) i coneixement humà (que és fal·lible), un incendi com aquell no devia ser fàcil de controlar.

2) que els bombers saben com tractar el foc, encara que s'equivoquin, però els parlamentaris que els interroguen no s'han trobat mai més enllà de la flama del seu encenedor. És molt fàcil fer preguntes i sobretot discursos polítics (perquè he sentit més discursos que preguntes tècniques) quan no s'ha lluitat mai a primera línia contra allò que és incontrolable i irracional. I no és estrany que es parli d'electoralisme: aprofitar un incendi com aquest és molt llaminer per als qui volen crear confusió per amagar que no tenen projecte polític.

Els bombers mai no entren al parlament. Són professionals amb coneixements tècnics, que salven vides, com els metges, que s'equivoquen de vegades, com els metges. I ara són objecte de crítica i de sospita de tota mena. I se la carrega l'autoritat política que, ningú no ho ha dit, no ha estat mai criticada per aquells qui governa, no ha sortit mai als diaris per cap escàndol de corrupció ni de desgovern, no ha fet mai declaracions escandaloses per absurdes, i ha conduït durant cinc anys amb notable eficiència el que li era encarregat. Cosa que no es pot dir dels altres comissionats o directors generals o consellers d'aquest mateix govern, que és el meu, però que ha posat persones ben galdoses en càrrecs ben rellevants.

O sigui, l'autoritat política dels bombers és algú que fa nosa als polítics que volen aconseguir poltrones sigui com sigui i col·locar els seus aprofitats. I per tant, convé desacreditar-la en públic i desmuntar allò que funciona.

És veritat que han mort cinc bombers. Però no sabrem mai quants bombers i civils han salvat la vida per la bona gestió i per la gran tècnica del cos de bombers. No sabrem mai en tots els altres incendis quines grans desgràcies han estat evitades. Tot es pot fer millor. D'aquest incendi se'n pot aprendre molt.

Si els polítics volen fer alguna cosa, que augmentin el pressupost de recerca, de tecnologia, de recursos tècnics per lluitar contra el foc, de recursos humans, o sigui, que actuïn de debò. I deixem que els bombers facin la seva feina