Parlar de Déu no és neutre

Dos comentaris sobre el discurs de Zapatero davant d’un grup de fonamentalistes americans carregats de diners i al costat de l’emperador.

No em vull ficar sobre la tria del text del Deuteronomi, perquè és un dels llibres més avorrits de la Bíblia (després del Levític). Ni sobre el fet de fer un discurs polític en què s’han de posar cites bíbliques. A l’altra banda de l’Atlàntic hi ha costums diferents, ves. Aquí, a la vella, cristiana i revolucionària Europa, no se’ns acut.

Només dues coses: una, la tria de la llengua i la raó per triar-la. El president del govern espanyol pot triar la llengua que vulgui per fer un discurs, que per això hi ha intèrprets. Però parlar en castellà perquè és la llengua en què primer es va predicar el Déu de l’evangeli en aquell continent és reivindicar la conquesta d’Amèrica, la seva evangelització forçosa i els conflictes d’esclavatge que se’n seguiren, la discussió sobre l’existència o no existència de l’ànima dels indígenes americans, i tota la galdosa història d’Espanya i després d’Europa en aquella conquesta.

Té dret a parlar en castellà més que no pas en anglès perquè, sobretot, és la seva llengua i l’oficial del país que representa. No cal vendre’s al papanatisme de l’anglès. Però si vol trobar un sentit teològic al seu ús de la llengua, per què no diu que és la llengua en què Amèrica predica el Déu dels pobres? perquè la teologia de l’alliberament ha nascut a Amèrica Llatina i es formula sobretot en castellà. I el Déu de la teologia de l’alliberament és més a prop del Déu de l’evangeli que no pas el dels serveis litúrgics dels milionaris americans.

L'altra cosa: si cal triar una cita bíblica, perquè ho mana el protocol i les convencions, es pot recórrer a l’Antic Testament, com ha fet ell, però més que al Deuteronomi, a algun d’aquells profetes incòmodes que tenia Israel, que practicaven molt bé l’oposició política i la veu de la consciència.

Ara bé, si de cristianisme es tracta, és millor d’anar a parar sempre al Nou Testament, molt més inequívocament cristià que l’Antic, que al capdavall es comparteix amb la tradició jueva. I el Nou Testament, l’Evangeli, el text fonamental per excel·lència de la tradició cristiana, ofereix un text fantàstic per a una ocasió com aquesta.

Què hauria passat si Zapatero arriba a citar en públic aquell passatge de l’evangeli en què Jesucrist expulsa els mercaders del temple, esbarria les parades i les gerres de monedes i empaita a fuetades els usurers i els comerciants?

El president del Govern té tot el dret de ser agnòstic, si vol. Només caldria. Però si és d’un partit d’esquerres, potser hauria de fer política i discurs d’esquerres.

I per molt agnòstic que sigui, algú li hauria de dir que parlar de Déu no vol dir ser de dretes ni fer el joc a la dreta.

Sigui com sigui, parlar de Déu no és neutre.