Plàstic i presa de pèl

Molta comèdia amb el medi ambient i molt gastar plàstic a tort i a dret. Una de les bones iniciatives del tripartit, tan malmès ara, va ser intentar controlar l’ús de bosses de plàstic als comerços. I com que era una bona iniciativa, no va tirar endavant. Es veu que allò que fomenta el comerç en aquest país és que et “regalin” una bossa de plàstic quan vas a comprar en un súper de preus inflats (perquè pagar-la, la pagues). A Alemanya fa molt de temps que és normal donar el producte amb el tiquet de compra i el client s’ho arregla per endur-se’l. Si demana una bossa, l’hi donen, però és l’excepció. Ja no parlem de les safates de material blanc o blau difícilment reciclable, de l’envasat de productes naturals, etc. A desdir. Es veu que portar una carmanyola de casa perquè t’hi posin el pernil acabat de tallar deu ser prehistòric. O aquelles boniques oueres amb ansa, que ara han passat a les botigues vintage (i valen un ronyó). Valdria la pena una iniciativa seriosa per estalviar plàstic. Perquè les bosses, les paguem, no ens hem d’enganyar.
Però tot s'aprofita, i alguns supermercats s’han apuntat a la moda del medi ambient i diuen que descompten un cèntim per cada cinc euros, si et portes el cabàs de casa i estalvies el plàstic. Després, a la caixa, a l’hora de cobrar, no es recorden de descomptar-te els cèntims. A partir dels 5 euros, és clar, la primera bossa de plàstic la pagues, te l’enduguis o no. I les altres també, perquè has de reclamar cada vegada a la caixera, et diu que t’ho donarà un altre dia (i no t’ho dóna) o et fas mirar malament per tothom perquè reclames tres o quatre cèntims. Cada dia.
I ara resulta que, per apuntar-se a l'altra moda, la de la crisi, una coneguda caixa catalana envia vals de compra als seus clients, perquè obtinguin descomptes. El que passa és que el pobre client ha de triar si vol aprofitar el val de la caixa o tenir cura del medi ambient. Perquè el cèlebre supermercat que fa bandera del compromís amb el medi regalant un cèntim al comprador per cada bossa estalviada (és a dir, cada cinc euros descomptant els cinc primers) diu (o diu la caixera de torn) que no pot acumular descomptes en un mateix tiquet i que si portes un val regalat per la caixa en qüestió (per un producte qualsevol d’una marca qualsevol i que no té cap més promoció) no et descomptaran les bosses de plàstic (que és una promoció pròpia de la cadena del súper). Els vals de compra, els supermercats els recuperen, no ho oblidem.
Jo diria que això no lliga. Que no es poden barrejar pomes amb espardenyes. Però si reclames, és per quatre o cinc cèntims. Si ho fas, et miren molt malament. I qui ho farà, per quatre o cinc cèntims. És igual que passi cada dia (i sumi, al cap del temps). És igual que els bancs no acceptin tancar el balanç diari amb un sol cèntim de diferència. Els comptes dels clients del súper sí que poden tancar amb cèntims a la contra.
Ja ho sabem, que el comerç consisteix a treure’ns tant de suc (=diners) com es pugui. Cadascú estafa allà on pot. Però que no ho facin utilitzant el medi ambient o la crisi. Que ho facin a cara descoberta.
Perquè no sé si el medi ambient preocupa o no, però a mi sí que em preocupa que em prenguin el pèl.