Càmeres i mossos d'esquadra?

Es veu que avui el Conseller d'Interior ha dit que convindrà enregistrar les accions dels Mossos d'Esquadra en circumstàncies com les del passat divendres a la Plaça de Catalunya, contra l'acampada dels indignats. La raó: poder testimoniar els fets i defensar els Mossos de les acusacions injustes que se'ls pugui fer.
Em sembla molt bé. És una bona idea. Les càmeres poden demostrar, en bona part (no sempre del tot, però en bona part) el que realment passa. Aquesta és la gran revolució, la dels mitjans de comunicació i la tecnologia. Per tant, sabrem si les càrregues dels Mossos van ser desproporcionades o no, si els qui es queixen són els de sempre, si hi ha acusacions sense fonament o excés de violència o les dues coses.
El problema és que això és exactament el que va fer el Conseller d'Interior del govern anterior, que pertanyia a un partit diametralment oposat al que mana actualment. Ho va fer no a les places públiques, on molta gent veu el que passa i hi ha televisions i fotògrafs, sinó que ho va fer a l'interior de les comissaries, en les sales d'interrogatori, on és molt més fàcil que un detingut acusi falsament un policia d'haver-lo maltractat.
En canvi, les càmares de vídeo a les comissaries van semblar obra del dimoni, en temps de campanya electoral. El primer que es va dir que es faria és treure-les. Ara resulta que sí que són útils, a les places públiques? En què quedem? Una altra marxa enrere d'aquest Govern que ha de reconèixer, implícitament i amb fets, que no queda més remei que fer el que havien fet els d'abans?
Les càmeres de vídeo a les comissaries protegeixen els detinguts dels possibles abusos policials, que no s'ha de dir que existeixin, però que podrien existir. Tothom té els mateixos drets. Però també protegeixen els policies de les calúmnies, les difamacions i les acusacions en fals, que fan molt de mal, perquè generalitzen la desconfiança i el recel i per tant abonen la impunitat dels que volen i poden fer qualsevol cosa. Les càmeres de vídeo són transparència i garantia, per a tothom. No era cap error.
Com no ho eren moltes altres coses que s'han llançat a la brossa. Però potser el que volia el govern actual no era canviar les coses, era només manar.