Google i Educació Primària

La meva filla de deu anys ha vingut a casa més d’un cop dient-me que ha de buscar informació sobre això o allò a google. Sense més ni més. Mai no li han dit de fullejar una enciclopèdia, ni de buscar en una biblioteca. Li han dit que ho busqui a google.

Diuen que cal introduir-se en les noves tecnologies (que ja no són tan noves, vist el temps que fa que van pel món) des de molt aviat i prometen ordinadors a les escoles i als nens de primària. No està malament. Però amb els ordinadors ja n’hi ha prou? O també cal ensenyar de quina informació ens podem fiar i de quina no?

No em refereixo als problemes de pederàstia de la xarxa o als continguts eufemísticament designats com d’adults. Això es pot filtrar amb un bon antivirus amb control patern, a més d'educar els fills. Em refereixo a la falta de rigor científic. A google hi és tot, la veritat i la mentida, el comprovat científicament i l’invent de la xarlataneria més recargolada. Quina capacitat té un nen o una nena de deu anys de discernir entre una cosa i l’altra quan busca dades sobre un riu, un ocell o la reproducció de les balenes? O sobre la població de Lituània, per exemple? O sobre la llengua dels valencians?

Allò que s’ensenya a l’escola té pretensió de veritat, d’autoritat. Si es fa bé, l’escola ha d’inspirar confiança i demanem als nens que hi confiïn. Per tant, si la mestra diu a nens de nou i deu anys que ho busquin a google, sense més ni més, vol dir que google és bo. Que el que s’hi trobarà (la primera entrada, sense anar més lluny), és la veritat.

Hi ha un acudit d’un pagès que es mirava passar embadalit els avions i, brandant el cap amb escepticisme, deia: “és impossible que això ho hagin inventat els homes; segur que ho han trobat als llibres”. Això és el que passa amb google: té un estatut sobrehumà. Però és un text. Tan hipertext com es vulgui, però un text fabricat per persones, que s’ha de saber llegir.

Potser abans d’enviar els nens a google convindria fer-los passar per una bona enciclopèdia, ensenyar-los a manejar àgilment l’ordenació alfabètica i a resumir el que una colla d’especialistes han redactat abans. Això, per internet o en paper, que no passa res si es té una enciclopèdia a casa, no mossega.
O bé ensenyar a retriar google, quines webs són fiables i quines no tant, donar-los recursos. En definitiva, fomentar l’esperit científic. No tot és vàlid. Els llibres de text estan adaptats, en la seva redacció, les lectures són aptes per a la seva edat, per discutible que sigui aquesta frase, i se’ls envia a google indiscriminadament a buscar el que sigui? Per molt que els pares hagin de ser al seu costat (i penso que cal ser-hi, quan fan els deures), els pares no poden, no han d’assumir, la responsabilitat del criteri científic, acadèmic, rigorós. Google és útil, però primer s’ha d’haver configurat –educat-- l’esperit que analitza i destria el gra de la palla.

No vaig gaire al metge, però si hi vaig, espero que hagi estudiat amb professors, llibres, experiments i documents científics, digitals o no, i que no vagi directament a buscar els meus símptomes a google...