Forma part de les mesures innovadores a l’escola el reciclatge dels llibres de text. No solament s’encoratja, sinó que es fomenta des de l’administració pública amb subvencions per a les escoles que facin aquest reciclatge. Es veu com una mesura per abaratir el cost de l’estudi per a les famílies i a més, diuen, una mesura per fomentar el respecte als llibres, la solidaritat i la socialització.
De debò? Jo no ho veig tan clar. És veritat que el preu dels llibres de text, en conjunt, és alt, i si l’educació és un dret per a tothom, aquest cost és gravós (com també ho és el cost "voluntari" de l’escola concertada, però aquest és un altre tema).
Però, reciclar els llibres de text fonamenta valors?
De debò? Jo no ho veig tan clar. És veritat que el preu dels llibres de text, en conjunt, és alt, i si l’educació és un dret per a tothom, aquest cost és gravós (com també ho és el cost "voluntari" de l’escola concertada, però aquest és un altre tema).
Però, reciclar els llibres de text fonamenta valors?
On queda el valor del llibre com a objecte màgic que pot ser posseït? Els llibres de text de cada curs potser sí que caduquen, més o menys, però els llibres de lectura i els diccionaris, no. Encara que corresponguin a un nivell educatiu determinat, un llibre de lectura comporta un plaer (o hauria de comportar-lo, si hom vol fomentar veritablement la lectura) que l’hauria de fer cobejable i no pas prescindible. Hem de donar els llibres perquè són cars i ja no ens serveixen? Molt bé. Donem-los. Però algú promou donar la roba, per exemple, quan queda petita? O les joguines, quan s’ha passat l’edat? I les joguines electròniques?
Estalviem reciclant llibres, però consumim de valent gastant en roba infantil i en videojocs, que no són pas obligatoris. I ningú no diu que s’hagin de reciclar. Més aviat si es digués hi hauria molts esgarips. Totes les famílies sabem aprofitar la roba d’amics o de germans, però no s’ha encoratjat mai de manera institucional. Els llibres, sí. Els llibres són prescindibles. Poden ser usats, no cal posseir-los. La roba no. La nintendo, tampoc. L’ordinador, la televisió, tampoc. S'han de comprar, i com més cars i més renovats, millor.
Penso que convé trobar fórmules perquè el cost dels llibres de text no repercuteixi en les famílies. La indústria editorial és una indústria poderosa, com ho és la del tèxtil o la de l’electrònica o les joguines. Convé trobar fórmules imaginatives, com pactar preus en el sector editorial, subvencionar famílies segons el nivell de renda o d’altres que es puguin pensar. Però no sé si la política de reciclatge de llibres serveix per a educar els infants en valors.
Hem de tenir diccionaris a casa, remenar-los, fullejar-los tant que n’acabi perillant el llom. Hem de llegir llibres dels quals no ens volguem desprendre. Que la lectura de les primeres novel·les dels infants i joves els sigui tan engrescadora que vulguin repetir-la, tenir-la, multiplicar-la i, per a això, cal posseir-la, quedar-se-la, posar-li el nom i guardar-la al prestatge de casa. Que el llibre no tingui menys valor que les sabates esportives o la consola de jocs. Farem servir diner públic per pagar els llibres de l’estudi, perquè el diner privat el guardem per al consum de béns prescindibles. Volem educar en noves tecnologies, però no fomentem posseir una biblioteca privada, per petita que sigui. De lloc per un televisor ben gran, n’hi ha a totes les cases, per a una prestatgeria, no tant. Educar el valor de construir, a poc a poc, una biblioteca amb els llibres que has llegit i que t’agraden, també comença a l’escola.
O, si estem en temps de crisi, proposo una altra mesura: que el dia de sant Jordi no es venguin llibres, sinó que cada individu recicli els que va comprar l’any anterior. Paradetes de reutilització de llibres en comptes de vendes.
Absurd, oi?
Reciclem la roba dels nens, les joguines, el material, tant com reciclem llibres. Aleshores sí que podrem parlar de valors de solidaritat i socialització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada