dimecres, 15 de desembre del 2010

Alts càrrecs aficionats

En una reunió d'un organisme de l'Administració pública amb col·laboradors externs, vaig sentir el discurs de l'autoritat de l'organisme, acompanyat dels vicecàrrecs corresponents, en què explicava que n'estaven aprenent (després de tres anys de feina), que havien comès errors, que entre tots n'havien après molt, que agraïen la feina dels col·laboradors, perquè eren els veritablement autors de la feina feta i que ells (els alts càrrecs) es repenjaven en ells, els col·laboradors externs, per assegurar l'èxit de les iniciatives, etc. Em consta que aquests col·laboradors externs, abans de començar la feina, havien rebut comunicació escrita que cobrarien una quantitat que al final s'ha vist reduïda a la tercera part, i això perquè els alts càrrecs van comunicar per escrit la quantitat sense que fos aprovada per cap autoritat pressupostària. Ni tan sols se n'han disculpat. Deu ser part d'aquests errors i d'aquestes coses que s'han d'aprendre, elementals en l'Administració pública, però difícils per a ells, pel que es veu.

Ara bé, jo em pregunto: aquests alts càrrecs, que cometen errors i que n'estan aprenent, cobren sous de becari o de personal en formació? D'aprenents? O cobren sou d'alt càrrec, molt més alt que el de qualsevol col·laborador extern en qui es repengen per aconseguir l'èxit? Perquè quan hom té una responsabilitat política, en l'Administració pública, hi ha errors i aprenentatges que no estan permesos. O en saps o, si fiques la pota, no cobris.

No confonguem l'errada humana, de qui ningú no està exempt, amb la incompetència per al càrrec i la ignorància. I ara que hi ha nou govern a les portes: que els qui ocupin els alts càrrecs, amb el sou corresponent, siguin gent que sàpiga què porta entre mans. No gent que n'hagi d'aprendre.

Perquè el mal és que qui n'ha d'aprendre, si no ho fa durant els quatre primers mesos de l'exercici del càrrec, no ho fa mai. Però això sí, no cobra un sou de becari de pràctiques.

2 comentaris:

Mercè Solé ha dit...

Encara prou si reconeixen que no en saben gaire... Vaig estar treballant a l'Ajuntament de Viladecans un parell d'anys i vaig conèixer més d'un alt càrrec d'aquests que van passant d'un Ajuntament a la Diputació, de la "Dipu", a la Generalitat, de la "Gene" a un altre ajuntament, i anar fent, amb una molt notable incompetència. Però potser jo no hauria de parlar gaire. Servidora, que mai no havia treballat en cap administracó pública, vaig ser nomenada "assessora en polítiques locals d'innovació social". La feina que tenia per recordar-me de semblant títol!

Montserrat Camps ha dit...

Sí, però això no té importància si hom és eficient i prudent. Fer gestió o política és igual a tot arreu, el que depèn de cada situació concreta o s'aprèn en quatre mesos o no s'aprèn. Prefereixo una persona sense experiència però amb criteri que un cul d'oficina sense res al cervell.